arbres perduts només empremtes del tacte indecís de paraules igual que llavis i ferides que ni el vent no esborra el carbó al paper escrit al vol d’una vesprada de malenconia campanes de Sant Maure melancònica tarda els arbres, poemes, absències
poema que vaig escriure a llapis sobre un paper de bloc i el vaig deixar en el buit d’un arbre del parc de La Glorieta d’Alcoi perquè una dona hi anara a recollir-lo, allò que mai no va. J.L.Seguí