El Cau de Diògenes

arbres perduts
només empremtes del tacte
indecís de paraules
igual que llavis i ferides
que ni el vent no esborra
el carbó al paper escrit
al vol d’una vesprada
de malenconia
campanes de Sant Maure
melancònica tarda 
els arbres, poemes, absències

poema que vaig escriure a llapis sobre un paper de bloc i el vaig deixar en el buit d’un arbre del parc de La Glorieta d’Alcoi perquè una dona hi anara a recollir-lo, allò que mai no va. J.L.Seguí

De nits joioses

De rialles sense pors

De tendress carícies

Que el vent ens duu

Pasatge nocturn

Al pais llunyà 

Dels nostres

Ensomnis

I somnis