El Cau de Diògenes

Dorms
i el món es deté la lluna
busca on reflectir-se perquè
no té la teua llum els ocells
deixen de volar perquè el teu alè
és lleu aquest lleu alenarDorms
ja no corren els rius
les platges estan desertes el mar
ni una onada gosa de retornar

travessant el cristall nu

es perllonga la llum de la memòria

per l’espiral del temps

fins assolir els llavis

no posseïts   perduts   oblidats

que no han estat (setembre…)

I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Traducció Carles Riba

No és poca cosa, el joc. El joc explica l’orígen dels Governs, de les Arts, fins i tot  la vida completa de la Humanitat.

Medea. Eurípides

cadavre exquis

El desig, un foc que marca el roig dels llavis
el desig, flames d’un incendi provocat, provocada

Provocava …

El desig de penetrar

els abismes que amaguen

fora de l’espai, desig

… que agafa

fora de l’espai

 passió

retornen a mi

les imatges?

xiuxius…

M’agafa

a mi, aquestes mirades

pasió

kisses, kisses, kisses

setembre 2009