El Cau de Diògenes

per una vegada, o una vegada més, haguera volgut no despertar. El somni aquest en què jo hi era, a un parc… i tu

Dorm, somnis intensos, i de matí ho passe a net.

què és pot dir de l’amor? T’estime? Et vull? Et desitge?

Hush now. Fem-ho, l’amor

Nobody Wants you when you are Down and Out.

Bé, potser no tant com “nobody”; però quins pocs “bodies” t’estimen!!!

A les Deesses. a qui les posem tan alt, acaben per caure i es fan bocins. Els Déus, que ells mateixos es pugen dalt del tot, cauen, borratxos, i els dexiem ofegar-se en els seus vòmits divinals.

de bon matí, em pregunte què el cadàver d’aquest dona finida d’amor sota el meu llit, que estarà posant-se perduda de pols.

L’horror dels somnis somiats i un munt de pols sota el llit.

Al carrer, hi havia una dona, més aviat gruixudeta, amb una xiqueta, menudeta. La xiqueta ploriquejava. La mare li deia, amb reguiny: “Per què vols que te compre un conte? Si sempre et comprs el mateix conte. Què vols fer, una col.lecció del mateix conte?”

M’agradat, això de la xiqueta que sempre es conta el mateix conte i ara en volia un altre de igual.

Per què llegir, dic jo, més d’un conte. Iliada, Les Sagrades Escriptures, Madame Bovary, Ulisses de Joyce, El animal moribundo de Roth… Per què més.