sentit pel carrer
“Des que inventaren la màquina de tallar pernil i el bidet, ni el pernil sap a res, ni no res sap a no res”
“Des que inventaren la màquina de tallar pernil i el bidet, ni el pernil sap a res, ni no res sap a no res”
De quina manera es deixa de pensar? Si em fa mal la cama, m’assec. Si em fa mal la vida, ¿com puc deixar de pensar-hi?
Hui m’he fet aquell arròs amb calamars en la seua tinta que em donares tu la recepta
(d’una carta de mon germà Julius)
Éls epígons de Plató es van inventar allò de l’amor plàtònic.
Tanmateix, Plató s’ho feia amb les hetaries, els seus joves -efebus- deixebles i una filòsofa hedonista.
Amor platònic?
Sóc vulnerable a la Bellesa, molt més ho sóc a la Lletjor.
Els meus ulls poden contemplar la Bellesa una mica més enllà de la saturació. He de defugir la mirada quan em troba amb la Lletjor.
La vellesa no està feta per ala covards (Ph.R.). I la bellesa?, em pregunte jo.
Abans d’enamorar-se, cal consultar el psiquiatra. El de qui esteu enamorats.
M’he sotmés a una teràpia musical. Ara semble un cd ratllat (hi! hi, quina gràcia)
Vull morir dignament -, féu, tot digne, el presumpte suicida. I la dona alçà el cap i se n’anà dignament.
Funcionant amb el WordPress