El Cau de Diògenes

És que té µna manera de dir les coses. No vaig saber què dir-li (Cécile-Uma Thurman)

Ni tan sols que no? (Marquise de Merteuil-Glenn Close)

a “Les Liaison Dangereuses”

entre a un café-bar a prendre un café amb llet; m’assec a una de les taules, cara a la barra, on hi ha el cambrer, i, davant la barra, dos hombes que prenen els seus café i una xicona igualmente prenent un café. M’aprope a la barra, al costat de la xicona; ella va amb vaquers, les cames creuades, un caçadora potser també vaquera; sembla bonica, bé que només li veig un poc el perfil mig amagat pels cabells llargs i rossos. Li demane al cambrer un café amb llet i unes torrades.

Torne a la taula, des d’on continue veient la xicona asseguda a un tamboret, a un extrem de la barra. Trobe que hi ha molta sensualitat a la seua presència al bar. Una xicona sola, en aquestes hores d’una matí festiu… desdejunant ella sola…

Durant el temps que empre prenent-me el café amb llet i les torrades, contemple els moviments de la xicona; els seus creuaments de cames, els desplaçaments del seu culet sobre el tamboret, las mans que gesticulen o agafen la tassa de café per dur-se-la als llavis… En un moment determinat, baixa del tamboret i es diregeix -ara la vell de cara i de cos sencer- al lavabos (uff…..). Torna (ufff…). Entra una altra dona, va directa a la barra -els altres dos homes que hi havia se n’han anat- i s’asseu a un tamboret a l’altre extrem de la barra. Decidisc anar-me’n -no sé estar assegut a la taula de un bar sense fer res i en certa manera estic saturat de guaitar la xicona-. Vaig directe a la barra i em pose al costat de la xicona. Sembla que ella està dient-li al cambre que sent que molesta allí perquè li dificulta que l’altre parle amb els altres clients, que està de sobra. La mire i li dic: “De sobra, tu? Tot el contrari, eres un regal per a la Humanitat”. Ella em mira, somriu una mica -¿tot el que li deixa somriure el maquillatge?, la seua mateixa bellesa?, el temor o la discreció?-. Li dic al cambrer que no duc diners damunt, que de seguida tornaré a pagar-li. Me n’isc del bar sense acomiadar-me de la xicona. Torne al cinc minuts. De nou al costat de la xicona, a la qual salude breument i ella respon a la meua salutació, li done els diners del desdejuni al cambrer i li demane disculpes. Mire a la xicona, ella a mi; m’acomiade d’ella amb breus paruales, i ella el mateix fa amb mi, crec ara que amb un somriure més ample i sincer. Ah! 

he estat uns dies sense escriure en aquest blog. Dues lectores m’han demanat per què. problemes tècniques a banda, hi ha moments que el silenci també és escriptura

anit vaig vore la peli “Fatal Atracttion” i el sentit que li trobe, a més de com són de plaents les dones que trobes fora de casa i que avorrida la que tens a casa -a la peli, vull dir-, És: “No folles amb dones estranyes, perquè acabaran ficant-se a la teua banyera”.

No vages als bars, no t’emborratxes, no caigues, que no se sàpia… La teua vida serà en gran part un avorriment. Ai, però, seràs una persona respectable.