El Cau de Diògenes

una gata, fugissera, esquiva, esquerpa i tot, sempre ben neta, dutxa diària…

un gos, a tothora bavejan, que fa olor, pesat, tediós, que només va net quan el rentent… 

Lúltima vegada que et vaig vore vaig pensar a preguntar-te si et depilaves el pubis.

Tant se val, desistisc ja de de vore’t aquesta presumpta nuesa.

Calla ara, no em dónes explicacions.

i no em dónes explicacions…

Hush now, dont explain
Just say youll remain
Im glad your back, dont explain

Quiet, dont explain
What is there to gain
Skip that lipstick
Dont explain

You know that I love you
And what endures
All my thoughts of you
For Im so completely yours

Cry to hear folks chatter
And I know you cheat
Right or wrong, dont matter
When youre with me, sweet

Hush now, dont explain
Youre my joy and pain
My lifes yours love
Dont explain

jo no me’n queden, de paraules d’amor, ni a qui dir-li-les

Sofisticada

Ment

Cos que dibuixa la seua pròpia forma

De cames infinites (farà passes llargues?)

Igual que la subtilesa del seu vermell sexe

De seda invisible potser que era

Dona beckettiana guaita tu

Qui tot esperant t’esperava

St és la dona de cultura esquisida, artista trasgresora, de figura preciosa, elegant, de tracte adorable, un somni fantasejat…

L és descarada, la carnalitat, la seducció directa, una obra d’art -sensual- en ella mateixa, de forta presència, valenta…

intenta-ho: fracasa una altra vegada, fracasa millor

em diu una xicona, artista plàstica, que li conte de la meua estada a Nova Orleans. Li’n dic (jazz, bourbon, una dona negreta que li deien Rhanda, més jazz…).

L’artista fa: “Igual que un personatge de Cortazar. El perseguidor“.

En el curs de la paraula

Transcorre la ficció d’un diàleg

Luny enllà, llunyana

Vista i no vista

La mirada ella mirada

Fugissera pensada

Indecisos llavis al dictat del silenci

Paraules mai no escrites

Que la història va per dintre

L’altra història que tu em contaves

Per carrers asimètrics que a no res

Condueixen

Ens mou el signe

Un traç que esdevé gest

De la mà que perd el seu torn

Atzarós encontre que jo invente

En aquest diàleg, açò és, quiet

Silent, improbable