El Cau de Diògenes

????

Fa alguns dies que no et trobe, que no et veig. La meua mirada sí que et busca. Et busca al Parc, pel pont, pels carrers. ¿Et trobaré? Sí, sé que en qualsevol moment ens trobarem, tú i jo.

Cada vegada que et veig… em trobe més prop de tu, ja saps…

“A mi, una de doble”, féu Plató quan li dugueren la cicuta a Sòcrates.

Bé, d’això Aristòtil diria que és inversemblant. Tanmateix, no deixa de ser literariament realista.

Te despierta el deseo

Que soñaste

Te cuenta el sueño

Que olvidaste

Te dice que

Te fuiste

Sin apenas (yo)

Tocarte.

All men kill the thing they love.

O.W.

He llegit una definició que m’agrada: Literats d’idees, filòsofos.

No literats (de literatura), escriptors, poetes. Sinó això, d’idees, filòsofs. ¿Per qué no reivindiquem aquesta forma de ser, aquest estil de vida, això de ser filòsofos?

Li vaig dir de fer-nos una besada i em va dir que NO.

En fi…

Les obres d’art no afalaguen el gust, s’acaren amb el gust, amb el que depèn de l’espectador de ser seduït.

El sentir estètic  no es pot pas canviar, o imposar, amb raons. Seria com si et forçaren a enamorar-te.

D’això, en saben alguns, algunes, que viuen en el desamor