As one who sits and gazes from above
Over the rivers to the bitter sea
Sí la mar amarga de l’oblit
Sens recordar la mirada que un diaDes del desig et veia, sí, veia Allò que ara és ja dubte, dubte
Que más allà sabías
De tu ignorada sabiduría
3. Fugaç, passà pel meu davant, aquest bon tros de cel, bellugant ben bé l’estel del seu culet. Roderic Escopos Voier, astròleg, Xàtiva, S.XVIII.
2. De tant que caminà, el camí esborrà. Del tractat Sobre Tomeulus el Peirpatètic de Diògenes II, antic historiador grec clàssic. S.III d.Homer.
1. Sense l’ull que el mira, no hi ha color que valga. Rosa Vermelló, pintora contemporània.
Landscape of Absence
Sheet of Ice
The cold
That they say of the lost Soul
The Flesh that wraps
Of Love at least
No
Nevertheless, no
In the bed without your Body
The solitude is not a house without furniture, it is not to be furnished, in spite of the transparencies and the mirrors that they deceive us
Mirror of your Skin
Reflection of the Absence
My Landscape of You.
Tinc la teoria que una persona deuria de fer tot quant li siga possible fer abans de morir-se, i potser morir tractant de fer alguna cosa se siga realment impossible. Bé, la frase aquesta no és ben bé meua, que és de…, d’un personatge d’una novel·la escrita per la Paty Highsmith.
La teoria, però, si que és meua, la faig meua, si més no a data d’avui.
Extranya a mi
Mirada al desig i
La teua presència
Que descendia
Impalpable tu
Encara al meu voler
Digues, digues què
Què hi ha a les teues
Absències
Funcionant amb el WordPress